En l'actualitat us preguntareu, quines són les causes d'aquest augment exagerat del preu dels aliments i, per tant, d'aquestes crisis alimentàries?
Algunes causes han estat les males collites en diverses zones del món, la creixent demanda dels biocombustibles en països desenvolupats, l'augment del preu del petroli i, per tant, dels fertilitzants i del transport dels productes, l'augment demogràfic, el canvi climatic, la caiguda de reserves d'aliments en el món i la inestabilitat produïda per especulacions del mercat.
De totes elles , la causa que més afecta es l'especulació amb els aliments . Avui els preus de molts productes agrícoles ,de tots aquells que entren en el mercat global , es determinen segons la llei de l'oferta i la demanda en les borses més importants del món, independentment de l'oferta i la demanda reals. De fet, sempre hi ha hagut una certa especulació amb els preus dels aliments - els anomenats mercats futurs- D'aquesta manera el pagès es protegeix de les inclemències del temps i assegura un preu de futur. Encara que la collita vagi malament, el pagès obté ingressos i quan va bé el comerciant se'n beneficia més.
Fins als anys 90 aquest model estava intervingut per una sèrie de mesures reguladores que buscaven estabilitat en els preus dels aliments . En el comerç internacional els aranzels protegien les economies nacionals i el comerç intern comptava amb preus de referència i quotes de producció per fer més equilibrats els mercats . Als anys 90 els especuladors van pressionar perquè els preus dels aliments els marqués els mercats futurs. Amb la caiguda del mercat de crèdits hipotecaris , els inversors van buscar indrets més segurs on invertir els seus diners i amb major rendibilitat , com ara les matèries primeres i els aliments. El preu dels aliments va començar a pujar, fins que l'estiu de 2010 una sequera històrica a Rússia, la sequer a a Xina, les inundacions a Austràlia , el conflicte a Líbia, la crisi nuclear a Fukushima van alimentar la bombolla dels especuladors que van causar la mateixa crisi de les hipoteques.
Una altre causa d'aquesta crisi alimentaria és l'augment del preu del petroli. I el model actual que tenim es una agricultura amb una alta dependència al petroli degut a la producció a gran escala . S'estima que produir sota criteris agroecològics ; és a dir, sense pesticides, de manera sostenible, i per a mercats locals , consumiex entre 7 i 8 vegades menys d'energia que fer-ho de manera intensiva industrial.
El Banc Mundial estima que en l'increment de preus dels aliments , l'augment del preu del petroli n'ha estat responsable en un 15 % , aquí hem d'afegir que els millors terrenys que produeixen aliments estan sent usades per sembrar blat de moro, soja,... per a produir agrocombustibles, es a dir la producció de aliments esta perdent terrenys davant la producció de combustibles .
Davant d'aquest model agroindustrial sorgeix com alternativa el que s'ha anomenat sobirania alimentaria. Un concepte proposat el 1996 per moviments internacional La Via Camperola que agrupa unes 150 organitzacions pageses de tot el món. És una proposta que reivindica el dret dels pobles a definir les seves polítiques agrícoles i alimentaries , a impedir l'entrada de productes excedentaris , a promoure una agricultura local, diversa i sostenible, que respecti el territori, entenent el comerç internacional com un complement a la producció local.
El que ens està demostrant aquest model agroindustrial es un augment de la fam en el món molt considerable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada